El millor remei contra la tristesa
Ballar té més beneficis per a la salut que els purament físics. Millora l'estat d'ànim i practicar-lo contribueix a activar les hormones de la felicitat.
Hi ha diversos factors que poden desequilibrar l’estat d’ànim i provocar desmotivació i apatia, com l’aparició d’una malaltia, l’estrès laboral, els problemes econòmics... però, per sort, també hi ha tota mena d’activitats i exercicis que poden ajudar a superar els alts i baixos i influir de manera positiva en el nostre nivell de felicitat i entusiasme. Entre aquestes destaca el ball, una activitat que, a més de cremar calories pel mateix exercici aeròbic que implica, contribueix a reduir l’estrès, l’ansietat i el dolor crònic, i la pràctica permet al cervell desconnectar.
No cal ser un ballarí expert, només requereix deixar-se anar, no fer cas del que puguin pensar altres persones i moure’s al ritme de la música. Ballar activa la producció d’endorfines, més conegudes com "les hormones de la felicitat", i contribueix a regular els nivells de dopamina i serotonina, neurotransmissors molt vinculats amb el plaer i amb el control de les emocions, respectivament.
Encara que puguem generar pensaments intrusius —vergonya, tristesa, inquietud— a l’hora de ballar el més important és gaudir del moment, ja sigui sol o acompanyat, en una festa o al mig del menjador o la cuina. No hi ha un lloc ni un moment perfecte per exhibir els nostres passos més aconseguits. De fet, s’ha demostrat que a mesura que avança una cançó i comencem a moure’ns, agafem confiança, s’incrementa la sensació d’autoestima i augmenten els nivells d’energia i milloren el rendiment, l’humor i la salut física i mental.
A més, cal destacar que aquesta disciplina no té edat. Encara que no puguin fer moviments tan ràpids i bruscos, les persones grans han de continuar ballant, ja que ajuda a prevenir malalties cardiovasculars i enforteix els músculs i les articulacions. Igualment, el fet de recordar passos, improvisar o estar pendent constantment del ritme, obliga la memòria a treballar, millora la capacitat de concentració, desenvolupa l’agudesa mental i rebaixa el risc de patir malalties com l’Alzheimer i n’alenteix l’evolució. Un estudi que avala aquest benefici és el que va fer l’Escola Albert Einstein de Medicina de Nova York, que va demostrar que ballar sovint redueix fins a un 76% les possibilitats de desenvolupar demència senil.
La dansateràpia
En el cas de patir un problema més greu es pot recórrer a la dansateràpia o la teràpia de moviment, és a dir, “l’ús psicoterapèutic del moviment per promoure la integració emocional, social, cognitiva i física de l’individu”, tal com la descriu l’American Dance Therapy Association (ADTA).
Segons un estudi recent desenvolupat per l’equip del Departament de Teràpies d’Arts Creatives de la Universitat de Drexel (Filadèlfia), les persones que experimentaven esquizofrènia i es prestaven a aquest tipus de teràpies de dansa notaven una disminució en símptomes com les al·lucinacions auditives, la paranoia i els pensaments delirants, a més d’incrementar-ne l’expressió emocional i atenuar el sentiment d’angoixa.
El ball és una de les moltíssimes vies que fem servir per expressar-nos i conèixer-nos, però també per comunicar-nos i relacionar-nos amb el món exterior. D’aquesta manera és més senzill reflectir i expressar, de manera no verbal, els sentiments i els maldecaps.
Zumba: entrenament, diversió i equilibri
L’univers de la dansa és molt divers i no tothom té els mateixos gustos o habilitats. Un dels balls que ha guanyat més popularitat en els darrers anys és la zumba, una activitat que fusiona entreteniment i esport. Va néixer a principis de la dècada dels noranta a Colòmbia, quan un instructor fitnes, Alberto Beto Pérez, va oblidar portar la seva música habitual de gimnàs i va decidir substituir-la per uns CD que guardava al cotxe. La combinació d’exercicis aeròbics i ritmes llatins no va deixar ningú indiferent. A partir dels 2000, la zumba es va viralitzar en altres llocs del món fins avui.
Múltiples estudis han demostrat els grans beneficis a escala física, però científics de l’Institut d’Exercici i Ciències de la Salut de la Universitat de Basel, Suïssa, van revelar que, després de vuit setmanes practicant zumba, la qualitat de vida d’un grup de dones va augmentar un 9% i l’autoestima un 16%. D’altra banda, també van demostrar que els moviments característics d’oscil·lació de maluc i de gir d’estómac ajuden a guanyar força a la zona del tronc i milloren l’equilibri de dones grans amb sobrepès.
