És la intel·ligència artificial el millor aliat?

La informació obtinguda pot ajudar a reduir el cost i el temps invertits en el desenvolupament de medicaments i accelerar-ne les proves clíniques. Explica Valente que: “després de fer més de cent entrevistes amb experts mundials d’empreses farmacèutiques i biotecnològiques, els meus companys i jo vam veure que es podia fer servir el potencial de la intel·ligència artificial per accelerar la selecció de pacients en estudis clínics i, en el futur, permetre triar el medicament adequat per a cadascú”. 

Continua Valente: “Durant els darrers segles s’han desenvolupat nous tractaments basats en la idea que els medicaments funcionen per igual per a tothom. Desafortunadament, com sabem molt bé, aquest no és el cas, cosa que porta milions de pacients a continuar vivint amb malalties complexes, heterogènies i sense cura”.

La missió d’iLoF, en paraules dels seus fundadors: “és ser una referència mundial en la democratització de l’accés a la medicina personalitzada, i per això hem creat una plataforma basada en algorismes d’aprenentatge automàtic (machine learning i deep learning) que fa servir senyals òptics per permetre la detecció i identificació de nano estructures disperses en fluids biològics”. 

El 2020 l’empresa havia recaptat 2,4 milions de dòlars i aquell mateix any, Valente i la seva sòcia, Joana Paiva, van ser inclosos a la llista Forbes 30 under 30 dins del sector ciència i salut, que distingeix els 30 emprenedors menors de 30 anys més prometedors a Europa.

Humanitat i tecnologia

El professional sanitari del futur haurà d’incorporar la tecnologia com a eina de treball, però també haurà de mantenir el component humà de la professió. Més enllà que la intel·ligència artificial es converteixi en una eina d’ús habitual tant per a metges com per a pacients, el paper del professional sanitari serà prendre decisions i saber comunicar-les i explicar-les als pacients i al seu entorn.

El professional sanitari del futur haurà de manipular equipament i dispositius molt més sofisticats, cosa que requerirà més especialització en certs camps de coneixement. Estarà superespecialitzat, però alhora serà coneixedor de les circumstàncies de cada pacient per coordinar adequadament una atenció que serà més multidisciplinària que mai.

Per acabar, en un context de gestió de gran volum d’informació que es propaga a gran velocitat, la comunicació científica haurà de ser més sòlida que mai per combatre les fake news i la desinformació. Es tracta d’una lliçó que ens ha donat la pandèmia, ja que en paraules del catedràtic de salut pública de la Universitat de Barcelona, Antoni Trilla, “Si la gent es creu coses que no són veritat, pot prendre algun tipus de tractament que no serveix de res o deixar de fer coses que estan plenament recomanades. En aquesta situació, crec que mai en la història, pel temps i per la quantitat de persones que s’hi han vist involucrades, havíem assistit a aquest conflicte, per dir-ho així, entre informació contrastada, informació que encara podria posar-se certament en dubte i informació relativa o completament falsa”.