¿Sabies que...? La primera cesària de la història no la va fer un metge

La paraula cesària s’ha referenciat en diferents orígens històrics. El més difós l’ubica en el naixement de Juli Cèsar, que, segons Plini el Vell, va adquirir el seu nom a causa de l’úter seccionat de la seva mare.

La seva procedència, en qualsevol cas, és llatina, del verb caedere, que precisament fa referència a la seva funció principal, que és tallar les parets abdominals de la mare per forçar la sortida del nadó. Era una pràctica que es feia habitualment a laRoma antiga quan la mare moria durant el part, abans que el bebè hagués nascut, i per llei es practicava la incisió per intentar salvarlo.

La primera cesària que es va fer a una dona viva, no obstant això, no apareix fins a 1500, concretament a Siegershausen, un municipi de Suïssa. La persona que la va portara terme va ser Jakob Nufer, que, tot i no tenir coneixements mèdics, era carnisser de porcs, i li va practicar una cesària a la seva dona, que feia diversos dies que anava de part sense èxit, entre la vida i la mort. Nufer va decidir intentar extreure el nen a casa, amb el permís necessari de les autoritats, i va procedir a fer la intervenció. Cal recordar que encara quedaven gairebé quatre-cents anys perquè s’inventés l’anestèsia, així que l’operació es va fer sense cap mena de medicació.

Malgrat això, i les poques mesures d’higiene de l’època, el nen no només es va poder extreure en la primera incisió sense cap lesió, sinó que tant la mare com el fill van sobreviure. El nen va viure, tal com registraria l’anatomista Caspar Bauhin, setanta-set anys, i la mare va donar a llum cinc vegades més de forma natural. Bauhin va ser, llavors, la primera persona a deixar constància, per escrit, del primer cas d’èxit de cesària en una dona viva.