Som el que llegim

​

Quan som petits, un dels primers aprenentatges que desenvolupem és la lectoescriptura, establint un primer contacte a través de les il·lustracions. Aquest tipus de lectura ajuda els nens a desenvolupar la seva imaginació i a aprendre sobre el món que els envolta. També millora el seu vocabulari i el seu temps de concentració, a més d’accelerar el procés de gestió comunicativa per aprendre a expressar les seves idees i sentiments. Però, gràcies a què és possible tot això?

En principi el cervell humà no compta amb una àrea específica dedicada a llegir. De fet, el que avui coneixem com a lectura va sorgir fa uns sis mil anys, molt després que el cervell ja complís altres funcions intel·lectuals bàsiques. Per tant, la lectura no és una cosa per a la qual el cervell estigui genèticament “dissenyat”, però sí que ho està per adaptar-se i reestructurar-se davant noves situacions a través de la neuroplasticitat. Segons l’estudi

La lectura desde la neurociencia, escrit pel Dr. David Ezpeleta Echávarri, aquesta capacitat permet a les neurones interpretar lletres i paraules, i amb el temps automatitzar aquestes accions, construint la base de la lectura. Tal com

explica el document, el mecanisme cerebral que es posa en marxa en llegir és el següent: “[S’]activa, en primer lloc, l’escorça visual per processar una informació consistent en símbols, que són reconeguts en unes certes àrees del cervell com a lletres, altres àrees del cervell ajunten aquestes lletres i les reconeixen com a conjunts que constitueixen paraules i alhora contacten amb altres àrees que doten de significat aquestes paraules i grups de paraules per activar les àrees del llenguatge i generar enteniment”. La neuroplasticitat, a més, no sols no es limita a l’etapa de la infància, sinó que té un protagonisme important en diferents etapes del cicle vital, per la qual cosa el procés d’aprenentatge de les destreses de lectura és llarg i no s’acaba quan hem après a llegir.

Se sol dir que “la lectura és en la ment el que l’exercici és en el cos”, i el cert és que la lectura l’enriqueix, entrena i exercita de manera directa, com si es tractés d’un múscul. Mentre llegim, obliguem el nostre cervell a pensar, ordenar idees, interrelacionar conceptes i utilitzar la memòria i la imaginació, cosa que millora la nostra capacitat intel·lectual. Entre altres beneficis, la lectura de tan sols sis minuts

pot reduir la freqüència cardíaca, una forma efectiva de reduir l’estrès en situacions quotidianes i de combatre l’insomni. A més, la lectura de ficció pot augmentar la connectivitat funcional entre les àrees del cervell relacionades amb el processament emocional, de manera que millora les habilitats per a l’empatia i les relacions interpersonals.

Llegir per viure més

Un benefici clau que ha d’encoratjar-nos a introduir la lectura en els nostres hàbits diaris és la seva relació directa amb la reserva cognitiva. Tots els coneixements relacionats amb la cultura (pensar, escoltar música, llegir...) tenen un impacte cerebral que afecta els canvis en la connectivitat cortical i les estructures que les connecten, cosa que augmenta directament la nostra reserva cognitiva. Aquesta reserva és un concepte que està lligat a la quantitat i la qualitat d’aquestes connectivitats que anem creant al llarg dels anys, i és l’eina principal que el cervell utilitzarà en la seva lluita amb el temps i el declivi cognitiu. Si una persona està genèticament predisposada a patir una malaltia degenerativa, la reserva cognitiva pot alentir l’aparició dels primers símptomes, fins al punt en què la persona mori abans que apareguin. El valor de la lectura per afavorir aquest procés és indispensable, sobretot per estimular unes certes zones del cervell en l’etapa adulta. La lectura diària pot millorar, per exemple, la memòria verbal i la concentració, dos elements de gran importància en la deterioració cognitiva relacionada amb l’edat.

D’altra banda, moltes persones perden l’hàbit de la lectura en fer-se grans, principalment per perdre capacitat visual, la qual cosa els dificulta realitzar aquesta activitat. No obstant això, un estudi de la National Library of Medicine afirma que el cervell té millor capacitat de concentració si ha de desxifrar paraules i figures que no percep amb tanta claredat, per la qual cosa, en realitat, l’exercici intel·lectual és més elevat i fins i tot més beneficiós quan suposa un esforç.